We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Territoris amables​/​Terit​ò​ri am​à​bil

by Urbàlia Rurana & Maurizio Martinotti

/
1.
El rector té una cabreta que ha parit un gran xotet i les xiques de costura van a munyir-li la llet. Gátova va, Gátova viene i al tio Nelo no le conviene. El rector diu que es condemnen i que al cel no aniran les xiquetes de costura que a munyir-li-la no van. Gátova va, Gátova viene i al tio Nelo no le conviene. Ant al ciel j'e mija post, a j'nu stav si fin na trop e al mati ad la scola, a l'infer yoru pa'nda. Gátova va, Gátova ven e al barba Nello aj cunven nen.
2.
Adre’ la riva de lu mar si’l gh’era ina pastura la pascolava i suoi burin e l’era cosi’ sula. Gh’e’ surti’ föra luv dal bosc cun la buca la via si ‘l gh’a’ ciapa’ ‘l pü bel bürin e l’a’ menalu vija. Da la ‘l ghi pasa in bel galant cun la spada la via si’l gh’a’ tira’ trei colp al lüv bürin l’e’ sauta’ vija. Prendi vull bella ‘l vost bürin bütelu ‘nsema ai altar e mi gh’ o fai in favur a vull e vull ‘m un fari ‘n altar. O che favor gh’ ö’ mai da fa son povera tusan·na e quand che tusero’ i bürin vi donero’ la lan·na. O mi fo mia il mercant di lana nemmeno della stuppa e mi vuria in sul basin d’la vostra cara bucca. E mi ‘l basin ‘v lu pos pa da son donna maridada e l’anelin ch’a gh’ö’nt al di’ l’e quel che m’ha sposata.
3.
Picaina 05:04
Tot aquell que ampre un duro un dumenge per l’esprà i se’n vaja a Gandia a que li calcen l’aixà. Calça-me-la de nou lliures que sóc fadrí de rigor. Déu mos lliure de l’aixà en el temps de la calor. Picaina, redéu Picaina, redéu Picaina, quina aigua cau! Si vas a cavar al tendre i la terra té brunyol, per fort que tires l’aixà, no la claves mai com vols. Tiraré el barret al foc i embarcaré a Maó. Déu mos lliure de l’aixà en el temps de la calor. Picaina, redéu Picaina, redéu Picaina, quina aigua cau!
4.
Gian Antoni da la longa l’a’ ‘na fia da maride. L’a’ ‘nvida’ quarantsent asu per pudeila cumpagne. Per scusal ‘n ureggia d’asu per curpet ‘na pe‘d munton. Ant u jesi mita’ la strada tüci j’ asu ‘s bitu a raje’. Citu citu mei car asu smia c’ andumma a vendemie’. Gian Antoni da la longa l’a’ ‘na fia da maride.
5.
A la presó de Tibi trenta-tres presos que hi ha i els trenta que hi havia tragueren la cançó, laireta, lireta tragueren la cançó, lairó tragueren la cançó, laireta, lariró. La filla està en finestra i escoltant la cançó. Els presos que la veuen, pararen en redó. —Per què no canteu, presos? Per què no canteu, no? —Què hem de cantar, senyora si estem en la presó. —Demà serà divendres i li demanaré, el favor que em demanen: les claus de la presó. —Ai, pare del meu pare, no em mate el meu amor. —Ai, filla Margarida, qui és el teu amor? —El de les calces blanques, la jupa de color. —Ai, filla Margarida, eixe és primer que tots.
6.
Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló. Que en el temps de la faena uns treballen i altres no. Quan vages a la Ribera, fuig del cop i la boquera, de les anses del caldero i agarra bona cullera.
7.
Moger l'ai tanto male, signora moger Cus l'as tu mangià a sin-na oh cavaliero gentil? Mangià d'un anguileta che 'l me cor a sta mal L'as tu mangiala tutta oh cavaliero gentil? La reina estava malalta, la filla d'un rei francès. Anaven a visitar-la comtes, ducs i cavallers. Ai, el meu cor se'm nua com un pom de clavells. En això va entrar sa maire com una que no en sap res: "Filla de la meua filla, quin és el mal que tu tens?" "Mare de la meua mare, el meu mal vós el sabeu. M'hau donat un melecine: no vos pot perdonar Déu". "Filla de la meua filla, a mi què és lo que em deixeu?" "Mare de la meua mare, d'este palau no és res meu. Nou castells que tinc a França els nou tinc per complet meu. Tres en deixaré als pobres, Pobrets per l'amor de Déu. I tres li'n deixe a en Carles, en Carles que és germà meu, i tres en deixe als flares per a allumenar a Déu". "Filla de la meua filla, a mi, qué ès lo que em deixeu?" "Maire de la meua mare, un dogal p'a que us pengeu".
8.
Doloretes 03:43
Doloretes fes-te el monyo que ton pare ja ha vingut. T'ha portat una pinteta de la fuente de la Salut. A la xumbalà que és carabassa A la xumbalà que és polissó A la xumbalà que és xica-roja xica-roja com un sol. Dolores pinta les mones i sa mare les du al forn i son pare li contesta "Dolores, que bones són!" A la xumbalà que és carabassa A la xumbalà que és polissó A la xumbalà que és xica-roja xica-roja com un sol. Dolores feta una loca de ràbia està vinga el plor perquè totes tenen novio i a d'ella ningú la vol. A la xumbalà que és carabassa A la xumbalà que és polissó A la xumbalà que és xica-roja xica-roja com un sol. Aricjumba c'a l'e marisan-na Aricjumba c'a l'e in sücot Aricjumba c'a l'e marisa-na marisan-na dal me ort. Aricjumba c'a l'e marisan-na Aricjumba c'a l'e in sücot Aricjumba c'a l'e marisa-na marisan-na dal me ort. Dolores té mal d'amores la poden consolar Dolores no t'acalores tots els homes són igual. Aricjumba c'a l'e marisan-na Aricjumba c'a l'e in sücot Aricjumba c'a l'e marisa-na marisan-na dal me ort. A la xumbalà que és carabassa A la xumbalà que és polissó A la xumbalà que és xica-roja xica-roja com un sol.
9.
Si vas a les danses no tingues que ballar que a la teua nóvia van a combregar. Pilla la bengala i el sombrero en la mà. Dispensen, senyores, que no puc ballar que a la meua nóvia van a combregar. En entrar al poble es veu el combregar s'arrima a la vorera i el deixa passar, i en casa Teresa ell se'l veu entrar. Al pujar al poble es veu el combregar. s'arrima a la vorera i el deixa passar, i en casa Teresa ell se'l veu entrar. —Ací vinc, Teresa, per vore com et va. —Per a tu bé, Matxero, ai! Per a mi molt mal. —Ací vinc, Teresa, que em digues com estàs. —Per a tu bé, Matxero, ai! Per a mi molt mal. —Els regals que em féres, en la cómoda estan: agulla, pendientes, anells i collar. —Tens a ma germana per poder-te, casar. —Jo a tu et vull, Teresa, i l'amor en tu està. Es gira d'espatles i es posa a plorar. No plores, Matxero, ramellet d'atzar. Fins al cementeri ell la va acompanyar i en deixar-la en terra ell la va besar, grapadets de terra ell li va tirar. Si vas a les danses no tingues que ballar.
10.
La pulaiera 02:21
11.
L'assot i la ferradura, la ferradura i l'assot. Fa anar l'animal al trot i fa la palla menuda. O caro amuri, andumma a ra me vigna, Si farumma in lettu di gramigna, Pir lensoj farumma ina foja di cana, E pir cuerta ra steira Diana. Non posso più cantà c'a j'ö ranga demi da beivi s'a vuri c'a canta demi del yin e non mi dei de l'aqua che vi faro 'na vuce delicata. L'é sunà trei bot a Paris Lasumma l'erba Lasumma l'erba L'é sunà trei bot a Paris Lasumma l'erba Rancumma al ris. A fe l'amur cun dona maridaja a l'e istess che vigna vendumiaja la vigna vendumiàja n'a pu che'l föj la dòna maridaja a'j pasa'l vöj. Da tantu tempu a cavu d'ista vigna ant ina tera dura e sabiuusa mi a la cavu, a rancu la gramigna mi a la puvu e j atri i la vandummia. L'é sunà trei bot a Paris Lasumma l'erba Lasumma l'erba L'é sunà trei bot a Paris Lasumma l'erba Rancumma al ris.
12.
Instrumental
13.
Done’m asguilando si me’l té que dar. En esta cistella me’l té que posar. Done-me-lo prompte que me’n tinc que anar a missa maitines, a missa del gall. Òbriguen el pastador. No tinguen ningún reparo, que són festes de Nadal i venim per l’asguilando. Done’m asguilando, senyora, “por Dios”, que si no me’l dóna, li amusse el gos. Li n’amusse uno, li n’amusse dos, done’m asguilando, senyora, “por Dios”. Passen bones festes, festes de Nadal: bones tarongetes i un conill ben gran. La nit de maitines, la nit de Nadal, s’afanyen les dones i maten el gall. Òbriguen el pastador... Done’m asguilando si me’l té que dar, que la nit és fosca i se n’hem d’anar al peu de la serra a fer el sopar: arròs i cebeta i bon bacallà. Dröb la madia ant la cüsin-na, tira föra nus e acsenta, dem la ciav ad la cantin-na par ciapà la muscatlin-na. Demi la limosna c'al'è l' di d' Nadal, ant al me sacoci la pudei bütà. Demla propi ‘des, femi nen penà demi la limosna, c'a j'ò da marcià.
14.

about

Obra mestra del grup gravada en col·laboració del reputat músic piemontés Maurizio Martinotti. Romanços, danses, cants de batre... tot reciclat per contribuir a la creació d'una atmosfera densa i aclaparadora, riquíssima musicalment i dotada d'una estranya bellesa. Després de dos anys de treball intercanviant repertori piemontés i valencià, Urbàlia i Martinotti decidiren dur més enllà la seua aventura conjunta i estrenar un nou repertori. Amb Territoris amables, Urbàlia Rurana ha assolit la seua obra més profunda i, per això mateix la menys immediata; una obra que creix inopinadament a mesura que s'escolta i es decobreixen els seus matisos, els seu secrets. Aquest treball ha rebut el Premi Ovidi Montllor al Millor Disc valencià de Folk 2000-2006.

credits

released January 1, 2002

license

all rights reserved

tags

about

Urbàlia Rurana Valencia, Spain

Contact: urbaliarurana@gmail.com
Urbàlia Rurana naix el 1990 amb el clar objectiu de fer música d'arrel valenciana i mediterrània. La formació es presenta en el 3r cicle del Tradicionàrius a Barcelona.

Jaume Gosàlbez: dolçaina, saxo, tarota, flauta i veu
Carles Gil: acordió, mandolina i veu
Toni Torregrossa: guitarra, guitarró i veu
Joan Buigues: tuba i veu
Bernat Pellisser: percussions i veu
... more

contact / help

Contact Urbàlia Rurana

Streaming and
Download help

Report this album or account

Urbàlia Rurana recommends:

If you like Territoris amables/Teritòri amàbil, you may also like: