We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Rom i cafè

by Urbàlia Rurana

/
1.
Les noies d'Olot són matineretes. Se'n van a la font, tot descordadetes. Lai-tru-la-ra-là, tot descordadetes. Se'n van a la font, tot descordadetes. i ensenyant els pits, blanques mamelletes. Lai-tru-la-ra-là, tot descordadetes. I ensenyant els pits, blanques mamelletes, un jove les veu, les galant ninetes. I un jove les veu, les galant ninetes. Si pogués dormir una nit amb elles! Si pogués dormir una nit amb elles! Una nit o dos, o mitja dotzena. Una nit o dos, o mitja dotzena, o si pogués ser, la dotzena entera. Podríem ballar a la ribereta, i jugar al gat buscant la rateta.
2.
Cervera ja no és Cervera, que és una gran capital. Tenim la font de la Roca i la carretera Real. Ara portaran les llums, tot lo món tindrà una pera, i les bruixes fugiran i faran cap a Traiguera. Antes, p'a dur un cànter d'aigua, pegaven moltes patades, d'allà baix d'enmig la rambla hasta el carrer de les Parres. Ara anirem a dur aigua tenint la cassola al foc i l'oli no es cremarà perquè la font està a prop. Ara anirem a dur aigua i el nóvio li durà el cànter, i pel camí li dirà: –Xica, jo penso en casar-me. –Ja li ho direm a ma mare i vorem lo que mos diu. –Si ta mare diu que no, una atra s'alegrarà. –Tu en atra no et casaries perquè penses molt en mi. Ja saps lo que t'ha volgut i el de més no t'ho vull dir. Moltes gràcies a l'alcalde i al poble que l'ha ajudat, que per portar l'aigua al poble molts bancals han travessat. Me despido de Cervera i de l'alcalde major, i de Manuel Forés que és fill de Benicarló.
3.
Polca Coixa 05:07
4.
Jo sóc fill de la Ribera i criat a Castelló, i ara que sóc grandet m'he posat festejador. I a la meua enamorada, el dia de processó, li vaig fer una enramada de roses i altres flors. Mentre l'enramada em feia, em veig vindre dos senyors: Un d'ells era el senyor batle, l'altre el senyor regidor. Ja me'n feien preguntes: D'on he tret aquestes flors? - Aquestes flors les he tretes del més fondo del meu cor. Ja m'agafen i em lliguen, i em porten a la presó. Ai, jovenets d'avui en dia, no en feu d'enramades, no. Ai, jovenets d'avui en dia, no en feu d'enramades, no, que per una que n'he fet feta, jo me'n vaig a la presó.
5.
Instrumental
6.
Tu dies que no em volies et feies la desganada. En les dos mans ho prenies, tot lo que jo et regalava. Caterina li diuen. Ella no plora. Sis moros se l'emportaren a Oriola. Xica del monyo lluent i caragols per la cara. Et penses que tots et volen i tu estàs molt enganyada. En despertar el dia se sent passar un gitano cantant una buleria. Tu dies que no em volies. Et feies la desganada. En les dos mans ho prenies, tot lo que jo et regalava. Sant Antoni va per mar en una barqueta nova. Tots los peixets de la mar acudixen a la vora.
7.
Instrumental
8.
Els quintos quan se n'anaren digueren adiós a Alzira i les xiques respongueren: - Adiós quintos de ma vida "Olé i olé, ressalada", adiós quintos de ma vida. Ja se'n van cap a València tots els quintos de la vila. Jo no he vist quintos més tristos en tota la meua vida. "Olé i olé, ressalada", en tota la meua vida. La que diu que trenta en té i en este carrer està. La que diu que trenta en té vint-i-nou que no la volen i jo que la deixaré. Passa el carrer i no em mira. No sé com la puc voler. Passa el carrer i no em mira, és orgullosa i altiva; jo tampoc l'estimaré
9.
Instrumental
10.
Matí de Sant Joan, sorteig surt a la plaça i el jovent que hi amassa se n'hi va sospirant. El pobre que trau negra se'n va a casa plorant. Me'n vaig a despedir-me del pare i de la mare, de germans i germanes, i el meu amor també. Me'n tinc d'anar a la guerra, no sé si tornaré. Passarem per Llançà per anar dret a Figueres, seguirem carreteres passant per Mataró. Anirem a les Castilles, València i Aragó. Adéu ciutat de Madrid, tens tan riques vistes. No hi ha vila més trista com és la de Llança. Ciutats com Barcelona, a Espanya no n'hi ha.
11.
A la més guapa del poble, la més dolça, la més fina, de totes la més bonica, no l'estimava cap home. En son caminar tenia més fermesa que una torre. Ai de mi! Sóc músic pobre, rodamón de trista vida. Vaig sentir el meu cor orfe trobar sentit a la vida, en veure-la anar a missa mentre començava a ploure. Li vaig dir que si em volia jo esdevindria el seu home. Agafi les seues coses i ens casàrem de seguida. Quan arribarem al poble, on ella llar hi tenia, vaig sentir que em moria, sense forces ni per córrer. Perquè es tragué la faldilla, després la faixa es va traure, i en compte d'haver petxina, penjoll tenia entre cames.
12.
Instrumental

about

Un disc dedicat a les músiques festives. En ell Urbàlia pretén unes sonoritats més lleugeres i radiables. És, sens dubte, el seu disc més popular pel que fa a l'origen dels materials. Inclou els temes amb els quals el grup es va llançar al ball de plaça l'any 91 i que encara hui són peces habituals del grup com «Cervera ja no és Cervera», «Cercaviles de Bocairent», «Polca Serra d'Espadà» o la peça que més s'ha tocat en els correfocs valencians: el «Ball dels Dimonis de Massalfassar». També hi ha moments de forta intensitat expressiva com en «Ball pla de Tírig» o «El sorteig dels quintos».

credits

released January 1, 1994

license

all rights reserved

tags

about

Urbàlia Rurana Valencia, Spain

Contact: urbaliarurana@gmail.com
Urbàlia Rurana naix el 1990 amb el clar objectiu de fer música d'arrel valenciana i mediterrània. La formació es presenta en el 3r cicle del Tradicionàrius a Barcelona.

Jaume Gosàlbez: dolçaina, saxo, tarota, flauta i veu
Carles Gil: acordió, mandolina i veu
Toni Torregrossa: guitarra, guitarró i veu
Joan Buigues: tuba i veu
Bernat Pellisser: percussions i veu
... more

contact / help

Contact Urbàlia Rurana

Streaming and
Download help

Report this album or account

Urbàlia Rurana recommends:

If you like Urbàlia Rurana, you may also like: