We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Obra esparsa. 1990​-​2020

by Urbàlia Rurana

supported by
/
1.
Jo tinc una enamorada a sa banda de migjorn i en ser que la vaig a veure sempre em diu que quan hi torn Jo li dic que serà prompte si no mo’ n’anam del món. Quan es pins faran magranes i ses figueres melons. La mar estarà eixuta i hi correran carretons. Per dins es terços de botges i hi pescaran es cassons. I llavó jo tornaré i em casaré amb tu si vols. Ja et pots començar a fer roba que hi hem de sortir bufons. Que a sa cinta portaré una arma de dos canons, i a cada tron que faré, serà de dos trons bessons. Jo tinc una enamorada ...
2.
I un carreter català, molt alegre i divertit, i una matinada fresca a la carretera de Vic. Si en troba una minyoneta que no en sap ni allargar el pas, l'agafa i la puja al carro pensant: tu l'estrenaràs. Quan dalt del carro van ésser, cossa va i cossa ve, i quant més cosses tirava, més pitjava el carreter. I al cap de set o vuit dies, carreter a l'hospital, per veure si en trobaria i un remei per a aquell mal. De remei no en va trobar-ne. -I això se us ha de tallar. -Que per l'amor de Déu siga, això deixeu-m'ho estar. I aquestes ne són les ditxes que en tenen els carreters, que tots porten dos rellotges i mai saben l'hora que és.
3.
4.
Eresa caliueta, que piques i voles. Eres més guapeta que totes les dones. Eres caliueta que voles i piques. Eres més guapeta que totes les xiques.
5.
Trilla, trilla, trilla que trilla. Que no n'hi ha una altra, que no n'hi ha una altra com esta quadrilla. Tots em deien que em casara, i no portaria llenya; i ara que m'he casat, en porte al coll i a l'esquena. Trilla, trilla, trilla que trilla. Que no n'hi ha una altra, que no n'hi ha una altra com esta quadrilla. Ja sé que has mort el 'gorrino' i no m'has guardat la cotna; jo tampoc et guardaré el dia Pasqua la mona. Trilla, trilla, trilla que trilla. Que no n'hi ha una altra, que no n'hi ha una altra com esta quadrilla. A tu, que t'ha entrat. A mi, que m'ha eixit. A la meua filla, un nòvio molt ric. Trilla, trilla, trilla que trilla. Que no n'hi ha una altra, que no n'hi ha una altra com esta quadrilla.
6.
Sapador ch'i sapi li l'eve nen vist d'una fija l'oma sentila nominé ma i som pa chi sia. La savèisse 'n pò mosté cento scu mi iv donëria né për sent né për dosent noi tradima pa na fija. La savèisse 'n pò mosté sinchsent iv na darìa conté si ël vòst argent conté si la vòsta moneida. Quan l'argent a sia contà noi iv mostoma la fiëtta passé giù de col senté tut antorn a la nòstra vigna Vedrei reusa fiorìa e la bela andormensia col cavajer l'è andà su tut antorn a la soa bela. Cosa feve li dédan che seve tuta andormensia maledetti sapador che son lor ch'a m'han tradia. Voi tradia lo sevi pa voi sevi cara dolce e mia col be castel ch'i vëddi là l'e 'l padron dla segnoria.
7.
Vöste venì o dona bianca. Vöste venì a spasso con mi. Ben vulentier che mi andaria, ma l'ai paüra de mio marì. Vöste ch'it musta o dona bianca. Vöste ch'it musta per falu murì. Là nel giardin de la tua mamma, là j'è la testa d'ün serpentin, tel pie e tel büte bin ant al so vin. Quand to marì vait a la caccia, ti dona bianca dailo beivì. Un fantolin di sedic mesi l'à respondù: —Beivi nenta lulì che la mia mama vól fate murì.
8.
Dona Bianca Voleu venir, oh dona bianca? Voleu venir a les danses en mi? Ben volentera me n’aniria, però tinc paüra del meu marit. Tinc un remei, oh dona bianca. Tinc un remei que el faria morir. En el jardí de la vostra mare hi ha una metzina en un carabassí. Porteu-la a casa i mescleu-la en el vi. Quan ton marit bega la tassa, oh dona bianca, deixeu-lo dormir. L’infantonet de setze mesos li diu al pare: —No begues verí, perquè la mare vol fer-te morir.
9.
Per culpa de la guerra tot està molt car i els pobres vindrà dia que no podrem menjar. Arròs i creïlles, faves i ancisams, apuja i tot apuja, menos els jornals. Una aixà dotze pessetes, els rotllos, dos set gallets. Ca rotllo furten cent grams, tot a pagar-ho els pobrets. Forners tingau consciència, que justicia no fan, que quan el poble desperte tot el pa repesaran. Senyores, un forner que era republicà, i dins de molt poc temps carliste s’ha posat. I ara pa fingir que s’ha arrepentit, roba doble i estafa en nom de Jesucrist. Un fuster anà a sa casa i un rotllo li va comprar, i li paregué lleuger i ell se’l va repesar. I en un pes posà setze onces i faltava això a posar: desset gallets i una tatxa que era d’encabironar. (bis últim vers) Ha vingut un barco de cacau fallat i el pobre Bartolo ha caigut soldat. Ha anat a la guerra i no l’han vollgut perquè feia cara com un gos pelut.
10.
Lluent com l’estel del matí, avançava orgullós amb la sella d’or. Algú, envejós, digué, en veure’l marxar rere meu al combat: ⎯Qui ha enramalat amb les Plèiades l’alba i ha ensellat un llamp amb la mitja lluna?
11.
Al barranc de Valltorta ja no vull tornar mai més: tot són roques i "sevines" i palmeres i romerets. Te daré la "direcció". Si vols saber on jo visc. Tírig es diu lo meu poble. província de Castelló. La que em van ensenyar m'agüelo. Te daré la despedida. N'eren molts en la família. Cabien tots baix d'un "sombrero".

about

Obres originals publicades fora de col·lecció, en àlbums col·lectius o recopilatoris des dels inicis de la banda.

credits

released March 1, 1990

Editorials diverses

license

all rights reserved

tags

about

Urbàlia Rurana Valencia, Spain

Contact: urbaliarurana@gmail.com
Urbàlia Rurana naix el 1990 amb el clar objectiu de fer música d'arrel valenciana i mediterrània. La formació es presenta en el 3r cicle del Tradicionàrius a Barcelona.

Jaume Gosàlbez: dolçaina, saxo, tarota, flauta i veu
Carles Gil: acordió, mandolina i veu
Toni Torregrossa: guitarra, guitarró i veu
Joan Buigues: tuba i veu
Bernat Pellisser: percussions i veu
... more

contact / help

Contact Urbàlia Rurana

Streaming and
Download help

Report this album or account

Urbàlia Rurana recommends:

If you like Urbàlia Rurana, you may also like: