We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.
/
1.
Instrumental
2.
Balla bolero 03:37
Quan a la platja...
3.
Instrumental
4.
Dia i nit, de dia i nit, l'enyore i m'enyora a mi. No fóra la mar tan fonda, hi aniria, i vindria amb mi. Sabent-la tan llunyana i sola, moriria. Jo l'enyore i m'enyora a mi. No ni no, l'illa té son, té son i no pot dormir. Si pogués li cantaria a la tarda i fins la mitjanit. De tan desconsolada, jo l'agrunsaria. L'illa té son i no pot dormir. Na ni na, serena i sal, farigola i romaní. Li daria vents i calmes, primaveres, mars de corall fi, mil peixos, sargantanes ceps i tramuntanes, farigola, sal i romaní. Parado (popular) Perquè som pillo, ses al·lotes no em volen. Perquè les rob ses gulles d'es rebossillo.
5.
Ball aviat 03:31
Instrumental
6.
7.
A la serena 04:03
Instrumental
8.
Homenatge 03:37
Passen com unes bengales, totes juntes a sopar. Travessen les majorales, per davant el cadafal. Mireu quines perles tan fines fent un desaire en passar. Què tenen estes fadrines que em faran anar del cap? Ja tornen ben arreglades i al café van arribant —senyor, com les crien les mares!— les festeres d'enguany. Les xiques de hui en dia com d'orgulloses s'han fet. Jo les contemple tan guapes i en silenci vaig bevent. Fan ballades a la plaça i jo ja no hi puc anar. Si veig d'ella alguna traça, el seu record em fa mal. És com un cuet d'eixides que em travessara el mirar, com si m'obriren ferides i se m'engolira el mar. I quan l'estiu ja s'acaba només vull que torne Sant Joan. Ai, traca caramel·lera, no veus que m'estic matant? Tinc el cap ple de guirnaldes en un incendi constant i com un pobre dimoni veig els dies com van passant.
9.
La mora 04:57
10.
Instrumental
11.
12.
Instrumental
13.
Aquestes seguidilles, són p'a l'alcalde. Que no s'enfade d'açò que ara li cante. Diu que no és d'esquerres ni és de dretes. Tot són punyetes, perquè no té pessetes. Diu que no té pessetes ni pressupost per a les festes, i estem a mes d'agost. Quan vinguen eleccions, al Mas del Coixo farem les festes, cantors i tocadors. Als nostres presidents també els cantem. Déu que els conserve sempre el coneiximent. I esta és la jota de Bòsnia que ballen els cascos blaus; passen combois i els disparen els morters per dalt del cap. Per melonar em deixaren un camp de mines sembrat. La barraca me la cremen, serà que sóc musulmà. P'a què te'n vas a Croàcia si a casa no traus trellat? Ceuta i Melilla p'als moros i pel sac a Gibraltar. Jo no vaig a guerrejar. Ma mare em trobarà en falta. Jo me'n vaig a festejar i a regar el melonar. Fes l'amor i no la guerra no vages de militar. L'amor també es fa per terra, dalt en l'aire i pel mar. Jo no vaig a guerrejar... Jo no vaig a guerrejar. Ma mare m'envia a l'horta. Jo me'n vaig a festejar, que la vida és un fandango. I este món és un fandango, mira amor meu quin sarau. I este món és un fandango, mira amor meu quin sarau. El pots ballar o no ballar. Si vols ballar-lo, res no passarà. Ja el ballen alcaldes i concejals, ja el ballen ministres i diputats. El pots ballar o no ballar. I si no el balles, t'han de criticar. Que ballen fandango els municipals, que ballen serenos i nacionals. Que ballen fandango tots els generals i també l'ordre internacional. I al cantar la despedida, la despedida vos traigo. S'ha acabat la despedida i s'ha acabat el fandango I al cantar la despedida: vinga kilotons al carro, vinga megatons a Mururoa i ací s'ha acabat tot el fandango.

about

Segurament, un dels treballs discogràfics més transcendents publicats en els darrers anys a les nostres terres. Un viatge en companyia dels pioners Primera Nota al llarg i ample de la geografia musical valenciana i catalana amb dos pinzellades mallorquines, que recull alguns dels seus estils essencials i els reelabora en composicions de nova factura. Conté algunes peces mestres com «La mora», «De Sa Pobla a Valldemossa», «Homenatge», una havanera sentimental que esborrona per la seua senzillesa, i la imparable «Seguidilles, jota i quin fandango!». L'espectacle en directe va rebre el Premi Puig Porret del Mercat de Música Viva de Vic 1995.

credits

released January 1, 1997

license

all rights reserved

tags

about

Urbàlia Rurana Valencia, Spain

Contact: urbaliarurana@gmail.com
Urbàlia Rurana naix el 1990 amb el clar objectiu de fer música d'arrel valenciana i mediterrània. La formació es presenta en el 3r cicle del Tradicionàrius a Barcelona.

Jaume Gosàlbez: dolçaina, saxo, tarota, flauta i veu
Carles Gil: acordió, mandolina i veu
Toni Torregrossa: guitarra, guitarró i veu
Joan Buigues: tuba i veu
Bernat Pellisser: percussions i veu
... more

contact / help

Contact Urbàlia Rurana

Streaming and
Download help

Report this album or account

Urbàlia Rurana recommends:

If you like Folk Nou, you may also like: